Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.967
|
41.
'depenent de' o 'dependent de'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució depenent de té el significat d''en funció de'. Per exemple:
Es concediran beques depenent dels ingressos dels sol·licitants.
S'admetran oients depenent de la voluntat de les persones que s'examinin.
En canvi, la forma dependent de significa que 'depèn de'. Per exemple:
Aquesta [...]
|
|
42.
'lluç en suc' o 'lluç amb suc'? / 'tonyina en escabetx' o 'tonyina amb escabetx'?
Font
Fitxes de l'Optimot
En l'àmbit de la gastronomia, quan es vol indicar quina substància es fa servir per conservar un aliment, s'utilitza la preposició en, i no la preposició amb. Per exemple:
M'agrada molt la tonyina en escabetx.
Avui menjarem peres en almívar.
D'altra banda, hi ha casos en què es vol fer [...]
|
|
43.
'segur que' o 'de segur que'? / 'segur' o 'de ben segur'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Per expressar el significat 'amb seguretat' o 'amb una seguretat absoluta' es poden fer servir les expressions següents formades a partir del mot segur:
1. de segur (que). Per exemple:
Si intervé en el col·loqui, de segur que ho farà molt bé.
Treballaré en una empresa que em pagarà molt bé; de [...]
|
|
44.
'poguem' o 'puguem'?, 'pogueu' o 'pugueu'? / 'volguem' o 'vulguem'?, 'volgueu' o 'vulgueu'? / Present de subjuntiu i imperatiu de 'poder' i 'voler'
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs [...]
|
|
45.
'boolià' o 'booleà'?
/ 'nietzschià' o 'nietzscheà'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan la e final de certs noms propis es pronuncia en la llengua d'origen, els derivats per indicar relació o pertinença al personatge conegut corresponent o a la seva obra es formen a partir de la terminació -à, -ana (i no -ià, -iana). Per exemple:
nietzscheà, nietzscheana (de Nietzche)
booleà [...]
|
|
46.
'jihad' o 'gihad'? / 'jihadisme' o 'gihadisme'? / 'jihadista' o 'gihadista'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Ciències socials
El terme gihad, que s'escriu amb g i és masculí, té dos significats. D'una banda, serveix per designar l''esforç individual o col·lectiu que fan els musulmans per tal de millorar la seva conducta'. De l'altra, designa la 'guerra encaminada a l'expansió i a la defensa de l'islam'. Per exemple [...]
|
|
47.
'marededeu' o 'mare de Déu'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes marededeu i mare de Déu tenen significats diferents.
Una marededeu és una imatge de Maria com a mare de Déu, generalment escultòrica. Per exemple:
Els pastors van trobar una marededeu dins d'una cova de la muntanya.
En canvi, amb la construcció mare de Déu es fa referència [...]
|
|
48.
'treuria' o 'trauria'? / 'neixerà' o 'naixerà'? / Verbs amb 'a' o 'e' en l'arrel: 'treure' o 'traure', 'néixer' o 'nàixer' i 'jeure' o 'jaure'
Font
Fitxes de l'Optimot
verbs, la vocal a es manté en totes les formes verbals en els parlars occidentals. En canvi, en els parlars orientals i en alguns de nord-occidentals aquesta vocal a només apareix en les formes amb l'arrel àtona. Per exemple:
treu o trau, però traurà
neix o naix, però naixerà
jeu o jau, però jaurà
heu [...]
|
|
49.
'donar de menjar' o 'donar menjar'? / 'donar de beure' o 'donar beure'? / 'donar de mamar' o 'donar mamar'?
Font
Fitxes de l'Optimot
donar menjar, donar beure i donar mamar
Les expressions donar menjar, donar beure i donar mamar es construeixen sense la preposició de. Per exemple:
Si té gana, dona-li menjar.
Van venir molt assedegats i els vam donar beure.
La nena ja té un any i la mare encara li dona mamar.
[...]
|
|
50.
'concebeix' o 'concep'? / 'concebeixi' o 'concebi'?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb concebre és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, no afegeix en cap cas l'increment -eix- a l'hora de conjugar les formes personals del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu (concebo i no concebeixo, concebi i no concebeixi, etc.).
Present d [...]
|
